dimarts, 2 d’octubre del 2012

Manolito El Gran

Encara amb la sensació musical del concert de Manolo García al Palau de la Música amb motiu de la seva gira Los días intactos escric aquest post.














Com sempre ha sigut un concert inolvidable pels fans de Manolo. Un començament suau, nomès acompanyat amb els teclats, i la resta in crescendo. Èxits del seu nou disc, alternats amb altres ja de culte, de la època del Ultimo de la Fila - Aviones Plateados - i d'altres cançons dels darrers discos de Manolo.
El públic entregat des del primer segon de concert i totalment en simbiosi al final del mateix. Cantant, animant, aplaudint.
A agraïr les paraules del propi Manolo, poeta i sensible com sempre, als moments que estem vivint de crisi, de polítics que ens porten cap a camins que no son els nostres, i que ens queda la alegria de viure amb la música. Altres reivindicacions varen ser que s'estan carregant els pilars bàsics de la nostre societat, la salut i la cultura. I ens va "convidar" a una lata de calamares amb el nostre amic Carpanta.

Una "punxa", una petita crítica constructiva sobre el so que arribava a la sala, potser massa "fort" pel tamany de la mateixa. Jo crec que es van perdre molts matissos de les cançons, moltes notes perdudes a l'aire, notes i acords que encara haguèssin escalfat molt més els ànims, i donat més alegria. Un bon detall per part de Manolo i la seva banda (magnífics músics) seria fer un concert per d'altres discos molt més acústic. La sonoritat del Palau es perfecte per una sonorització sense tants elements d'amplificació.

I parlant d'escalfament, a destacar també segurament la poca atenció del Palau de la Música envers el públic i els músics. Uns 3/4 d'hora abans de la finalització del concert, crec que varen o desconnectar o afluixar l'aire condicionat de la sala i la temperatura i la humitat vàren augmentar fins a límits quasi inhumans. Jo no entenc si aquesta idea va ser per dissuadir que anèssin acabant el concert ja que va durar quasi tres hores. Jo crec que es una falta de respecte d'aquesta institució cap el públic i els músics, per no parlar de possibles lipotímies que podien haver sofert algunes persones provocades per les altes temperatures. Sort que no va passar res, si no els serveis mèdics haguessin tingut molta feina.

Altre detall que vull destacar, no nomès sobre el Palau de la Música, sinó la majoria de sales de concerts i cinemes es la situació que es dóna a l'hora de reservar lloc pels concerts a les persones que tenen alguna discapacitat, especialment si vas en cadira de rodes. Perquè no podem comprar i reservar les entrades com tothom, on line? No crec que no es pugui fer al formulari de compra i de sel.lecció de seients que aquests tinguin una marca de seients reservats per a cadires de rodes, o per persones amb alguna discapacitat. Tant al Palau com a d'altres llocs com l'Auditori (si a aquest darrer no ho han canviat) les persones que necessiten estar a llocs reservats tenen que trucar per telèfon. Pel concert de Manolo Garcia, vaig estar intentant trucar per reservar el mateix matí que es va obrir la venda d'entrades i no va haver-hi manera de poder parlar amb reserves. Resultat, les entrades que varem poder comprar no eren les mes adients, però ja no quedaven gaires i varen comprar les que menys escales haviem de baixar, cosa que s'haguès sol.lucionat donant opció per comprar com tothom. Pensin!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada