Feia bastant de temps que no escrivia, sempre esperant un bon moment que la inspiració m'acompanyés. I avui no es un bon moment, pero ho hem de convertir-ho. Aquesta passada nit ens ha deixat Joan Baptista Humet.
No el coneixia, i aixó que potser hagués tingut oportunitat de fer-ho (sempre les maleïdes idees, de ja ho faré demà) però ara ja es tard.
No vull continuar per camins de melangia. Recordem aquell Humet que em va alegrar la vida, la existència. Els meus records d'ell, quan jo tenia 16 anys aproximadament. Aquelles cançons, netes, acompanyat de la seva guitarra, em porten molt bon record de la meva adolescència. Dificil d'explicar si no es viu, pero en definitiva molt bon records.
Humet, estiguis on estiguis si t'arriba be la connexió a Internet (espero que millor que a la terra) que gràcies per tot.
Una abraçada
Josep
Web oficial
