Ai, quin article més delicat per començar aquest bloc. Ja se que hi haurà alguns (espero que la minoria) que no estaràn d'acord, pero aquesta notícia publicada avui dia 24 de setembre a La Vanguardia, m'ha fet decidir-me per començar a escriure.Som una ciutat antitaurina? Vaja jo pensava que si, perquè així l'havia declarat el nostre Ajuntament, pero ara ja no em queda clar. I no em pensava que en plenes festes de la Mercè es fes una cursa de braus, i menys que La Vanguardia (que es on he trobat la foto) li fes ressò, pero vaja es la llibertat d'expressió, i com a tal s'ha de respectar, de la mateixa manera que s'ha de respectar el que penso, i que consti que es a títol individual.
No acabo d'entendre de cap de les maneres que un mal anomenat espectacle, sigui motiu de diversió i d'esbarjo. Em passen pel cap moltes mes maneres de divertir-se, d'entretenir-se que no aquesta. Fer patir a un animal, es divertir-se? Realment fa falta, marejar-lo i torturar-lo fins a la mort? No conec cap espècie animal que torturi a un altre perque si; per exemple quan un lleó te gana, menja el que necessita i punt.
Pero el que es fa a les places de braus, ratlla la insensibilitat, i d'altres paraules que comencen per i. Jo tinc molt clar que si per mi fos, faria desaparèixer totes aquestes actuacions que no fan mes que denigrar-nos com a persona. Després també tenim els estrangers que venen o els porten a veure les curses de braus, com si visquessin en un altre época, la época de tòpics de flamenco y pandereta, tópics de una Espanya que ja no es actual. Avui en dia hi ha moltes tradicions no tan conegudes. Només hauriem de fer una cosa, obrir el ulls, gaudir de unes comunitats que tenen unes tradicions que segur ens ompliran molt l'esperit, integrar-se en els paissatges i ambients, i deixar de banda unes tradicions, com el tema que toco avui, que nomès ens fa estar anclats en el passat.
Reflexionem.
