dimarts, 12 de maig del 2009

M'agradaria ser mes positiu...

però no puc. Potser perque un blog es una eina crítica, reivindicativa...

Tot va començar dissabte, quan anàvem cap el Parc de Cervantes. Estàvem a la parada de l'autobús, i la dificultat va ser nostra per pujar ja que teniem obstacles en forma de sacs de runa, i per acabar-ho d'adobar un cotxe dins de la parada, i un altre intentant estacionar darrera de l'autobús. La mala sort que no funcionés bé la rampa va fer que el conductor perdés els "nervis" i comencés a demanar a la seva empresa que enviés una grua per retirar el vehicle que tant de temps li havia fet perdre per intentar fer-nos l'accés més fàcil. Jo no havia vist mai un autobús fer tantes maniobres. Li hem d'agrair l'esforç i condemnar els cotxes que volen apropar-se al seu punt de destí tot el possible amb el vehicle.
Un altre col.lectiu que mereix una condemna és el de les motos. Senyors, ja se que potser hi ha poc espai per estacionar, però crec que no s'hauria d' enganxar la moto literalment a les portes dels cotxes, i menys si el cotxe és de minusvàlids. Jo desconec quina es la normativa de circulació i d'estacionament i per tant no sé quina es la distància que s'ha de guardar entre la moto i la porta del cotxe.

He detectat que s'està baixant la guardia una mica envers el col.lectiu de persones amb discapacitat. Jo crec que hauriem de mirar d'organitzar una mica de soroll per concienciar més a la societat que certes actuacions ens tanquen mes que ajudar-nos. En fi, fins aviat.