dissabte, 29 de març del 2008

Marxant una de barreres....



Una de les meves "reclamacions" a favor de les persones amb discapacitat sobre tot, es que es respectin i es faciliti la possibilitat de circular amb una cadira de rodes. A la meva ciutat, Barcelona (suposo que a d'altres també) les motos son una peça important dins de la circulació, pero hi han tantes que en ocasions, mes que facilitar, destorben. I que em respectin els que van en moto, ara ho explico. No s'ha de posar a tothom dins del mateix sac, pero la meva experiència de vianant i observador em mostra que les motos aparquen allà on volen, i sovint aparquen enganxades a les portes dels cotxes. Segurament, no hauran parat a pensar que les persones amb discapacitat i les que van en cadires de rodes, necessiten un espai prou ample per poder canviar de la cadira al cotxe. Si posem la moto davant la porta, malament anem. Llavors ens toca o pujar la persona pel cantó contrari, el de la calçada amb el corresponent perill, o moure el cotxe per pujar amb seguretat amb la corresponent molèstia per partida doble, per l'acompanyant i per la persona que va en cadira.
Ahir, divendres, vaig veure (i ho podreu veure a la foto) un usuari amb discapacitat que ha posat un rètol al vidre del seu cotxe fart d'aquesta situació. Jo fa dos anys que passo a peu pel carrer on està aparcat el cotxe i fins avui no ha posat l'avís el seu propietari. Deuria estar fins els co.... o els ova... (no se si es home o dona) d'aquesta situació. Em sembla be que es queixi. I hauriem de ser mes durs.
S'ha parlat molt de empatitzar, de posar-se en la pell del altre. Jo tinc una opinió al respecte. Que si, jo faria anar en cadira durant tres o quatre dies a aquestes persones que per exemple tapen les portes, perque entressin de cop dins la realitat. Potser pensareu que soc massa dur, pero m'agradaria que us trobessiu en la meva situació, a veure que pensàveu llavors. També ens varen donar molt la "pallisa" des de l'Ajuntament amb el tema Bicing, que si no es pot circular per la vorera, que no es pot aparcar als passos de vianants, paperes, arbres, senyals de trànsit. Però i de aparcar enganxadets a la porta dels cotxes? En parla algú, NOOOOO. Doncs nosaltres (el propietari del cotxe de la foto i jo SIIIII).

Apa, salut

dimarts, 25 de març del 2008

Uff, sembla que tingui el bloc abandonat, pero no!!!!

Feia molt que no escrivia, des de Febrer del 2008, i no es que no volgués, es que no tenia temps. Massa coses a fer i poques hores; el dia no dona per a mes. Aprofito que ara estic més tranquilet per reflexionar sobre el dia d'avui i com ha anat la Setmana Santa, que de santa cada vegada te menys.
Avui, ha sigut un dia de retorn a la feina, desprès de cinc dies de minivacances: vaig plegar dimecres i no hem tornat fins avui dimarts. No he sortit de Barcelona, per falta de diners (ara us explico el perquè) i he aprofitat per veure a uns amics que feia temps que no veia i alguns s'han quedat fora perque no hem pogut coincidir i quedarem la setmana vinent.

Falta de diners? Diguem-ne que lo correcte es distribució dels diners d'un altre manera. Fem obres, remodelem les cambres de bany, les adaptem per a la meva dona, eliminem les barreres arquitectòniques. Adaptar un bany sempre es molt mes car que fer una obra sense adaptar-lo, perque hi han modificacions que requereixen una distribució diferent, mes temps i llògicament mes diners; els materials, a no ser que necessitis quelcom molt concret tenen un preu semblant, però la mà d'obra augmenta el pressupost. Però que li farem, sempre es una inversió en comoditat i salut. Ara estava pensant que tinc que fer fotos perque aviat faran obres i no tindrè cap més referència per mostrar l'abans i el desprès; així que m'en vaig càmera en mà i fer les fotos.
Fins aviat