Humet

Feia bastant de temps que no escrivia, sempre esperant un bon moment que la inspiració m'acompanyés. I avui no es un bon moment, pero ho hem de convertir-ho. Aquesta passada nit ens ha deixat Joan Baptista Humet.
No el coneixia, i aixó que potser hagués tingut oportunitat de fer-ho (sempre les maleïdes idees, de ja ho faré demà) però ara ja es tard.

No vull continuar per camins de melangia. Recordem aquell Humet que em va alegrar la vida, la existència. Els meus records d'ell, quan jo tenia 16 anys aproximadament. Aquelles cançons, netes, acompanyat de la seva guitarra, em porten molt bon record de la meva adolescència. Dificil d'explicar si no es viu, pero en definitiva molt bon records.

Humet, estiguis on estiguis si t'arriba be la connexió a Internet (espero que millor que a la terra) que gràcies per tot.

Una abraçada

Josep



Web oficial

Comencen les tempestes

Ahir divendres 22, vàrem tenir la primera tempesta de l'estiu. Aixó ja em fa pensar que aviat començaran a desfilar tempestes de gota freda, aquelles que son produïdes per la entrada d'aire fred i que xoca amb el calent que tenim degut a l'estiu. Ahir, que la massa entrant no era massa freda - crec que 6 sota zero a 5500 metres - va deixar-se sentir una mica. La temperatura a 5500 metres es la que ens dona la probabilitat de tempestes fortes, la temperatura i un front de núvols es clar. Si observeu els gràfics d'isotermes i isòbares quan fan la previsió del temps comprovareu aquest fet.
Us deixo uns vincles perque tingueu més informació al respecte

http://www.infomet.fcr.es/metoffice
http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/
http://www.aemet.es/va/eltiempo/prediccion/isobaras
http://www.wetterzentrale.de/
http://estofex.org/
http://www.tiemposevero.com/mapa-alertas-tormentas-a-kokas.php

I la meva recomanació de sempre: porteu sempre un paraigües de butxaca a la bossa, no molesta gens, i us pot fer un bon servei, excepte a la tardor, que necessitareu de tant en tant un de gegant.

Apa, salut!!!!

Ja arribem al final de les vacances!!

Doncs si, dilluns vinent ja torno a treballar, i no em puc pas queixar, ja que he tingut un mes d'esbarjo (que ja necessitava). Sense rellotge, sense pràcticament horaris, dines quan tens gana, t'aixeques quan el cos diu prou, pots dedicar-te a fer el que no pots fer la resta de l'any, he estat quatre dies a la comarca de La Selva, he fet moltes fotos, m'he "enganxat" al Facebook, he sortit a sopar i a dinar amb la Sílvia, també he estat a Gràcia (a fer fotos es clar) i molt més que faré d'avui dimarts fins a diumenge vinent. El que? Doncs no ho se encara, però el cert es que quiet no estaré.

Apa, salut

Contra tot pronòstic - Cel quasi clar

Doncs si, contra tot pronòstic, el cel es va aclarir i varem poder veure l'eclipsi. Jo no vaig muntar el telescopi pensant que no seria possible veure'l ( coses de la meteorologia)
De totes formes vaig veure'l en directe, quan tornava de Gràcia i al arribar a casa el vaig observar a travès de l'emissió en directe de la Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Aqui us deixo una foto d'ahir.

Salut.

Eclipsi de Lluna per avui dia 16 passat per núvols

Avui hi ha eclipsi de Lluna, pero crec que no el podrem ni veure ni fotografiar. Avui el cel s'aixecat amb un tel de núvols prims que ens faran la guitza aquest vespre i nit. Llàstima, no sempre tindré la sort que vaig tenir el passat 3 de març del 2007, que va acabar en una nit clara i aixó que va estar tapat fins una hora abans del començament de l'eclipsi.

Bé, no es pot tenir tot en aquesta vida, son qüestions meteorològiques de Catalunya. Us deixo una foto del eclipsi del dia 3 de març de 2007 per ilustrar aquesta "no bona" notícia.

Per si millorés l'estat del cel i no ens dona temps a sortir a veure'l us deixo un vincle on el podreu veure en directe. La Agrupació Astronòmica de Sabadell us ofereix de forma regular observacions en directe.

http://www.astrosabadell.org/directe.htm

Salut

Fotografia. Cultura

Recomano un parell d'exposicions a aquells que els hi agradi la fotografia i les històries humanes, unes amb composició inventada (Hanna Collins) i d'altres molt, molt humana (Bru Rovira)

La exposició de Hanna Collins està dividida en filmacions i fotografies. Les dues maneres de mostrar la realitat son molt originals. Les filmacions van en grup de tres, projectades en tres pantalles de forma simultània. Al principi si no estàs acostumat-ada costa una mica pero de seguida entres en el fil de les històries. Respecte a les fotografies, lo interessant del tema es el muntatge de la història que fa d'un tema real. Arriba un moment que es barreja la ficció i la realitat i tot es un. Vaig gaudir molt. Us la recomano i us deixo el vincle perque pugueu anar a veure-la

Exposició Hannah Collins - Història en curs

-----

Sobre Bru Rovira, lo millor és anar directament a veure la exposició, ens farà reflexionar. A mi em passa sovint quan ens posen davant una realitat que no es la nostra, realitats fora del nostre ambient. Guatemala, Etiopïa, India, El Chad, Belgrado, la presó de Dones de Wad-Ras...
Fotografies que ja dic ens faran reflexionar.

Exposició de Bru Rovira - Maternitats

Opineu, si voleu

Renfe torna a suspendre en matèria de supressió de barreres arquitectòniques

Així es la sensació que he tingut avui al veure el web de la RENFE i al parlar amb el seu departament d'atenció al client o usuari.

Presumim d'una RENFE moderna? Serà moderna per a la majoria però i per a les persones amb discapacitat? Ja fa anys que em tenen decebut, per la manca de cura amb les seves instalacions, (aneu a veure l'ascensor de la Plaça de Catalunya, veureu lo net que està), però avui ha sigut un altre pedra que vaig posant. No podem anar en cadira de rodes per exemple a Zurich, perque l'unic tren que circula desde Barcelona no es ni accessible. No tinc ni idea de perque la actuació de RENFE envers les persones amb discapacitat. Si que es cert que ens ofereixen la tarja daurada, peró perque la vull, si no puc agafar el tren. S'està escalfant massa tot, els transports no gaire adequats, la llei de la dependència que no funciona 100%. Renfe, no sap el número de persones amb discapacitats que hi ha a Espanya, de la mateixa manera que la Generalitat potser va desestimar el numero de persones que demanarien la ajuda de la llei de la dependència. Ens queda molt camí per recòrrer per igualar a d'altres països europeus (cerqueu informació sobre Suïssa i veure com tenen controlat el tema de la ajuda a la discapacitat). Els Organismes Oficials i Públics, ens estan demanant que fem aquest camí al carrer. Sortim tots? Crec que el dia 28 d'aquest mes hi ha una manifestació perque millori la Llei de la Dependència. Es un primer pas.

Que trist es estar sol!!!

Avui he anat a dinar al bar del Hipermercat Esclat, prop de la estació de Sants. Allà m'ha sobtat un noi, que estaba celebrant el seu aniversari sol, ja que ningú havia volgut celebrarlo amb ell. Seria veritat?
Em costa de creure, i si es veritat es molt trist. També comentava que havia begut massa al estar sol perque no tenia ningú amb qui compartir la ampolla.
Algun conegut tindria perque ha trucat a una persona, li ha deixat un missatge a la bústia del mòbil, i ràpidament li han trucat.

M'ha sobtat realment que hagin persones que encara estiguin soles. Preocupem-nos una mica més pels altres.

Salut i feliç aniversari, desconegut, salut

El peix gran es menja al petit!!!!! :-(

Avui ja ha sigut la gota que ha fet vessar l'aigua del got. Normalment es respecten a la ciutat de Barcelona, els passos de vianants, les voreres, però avui aquest conductor del camió ha mostrat una actitut personal incívica, i de les normes de circulació. Com es nota que es gran, i que al que li molesti que es posi fulles. Qui li demanarà que aparti el camió si molesta? Tindrà opcions una persona que vagi en cadira de rodes de demanar-li pas? Que fará un invident quan vulgui creuar el carrer? Doncs donar-se de nassos contra el camió. Jo soc una persona calmada, tranquila, pero aquestes situacions em fan treure la persona reivindicativa que porto dins. Jo faria que aquest conductor,es posés a la pell i li faria anar una setmana només en cadira de rodes, i que es trobés obstacles com el que ell ha posat. I paro aqui, perque faria accions molt més contundents, que no faig per manca de temps. Em queda gràcies als blogs, el dret a la pataleta, de moment.

Avisats esteu

Per fi s'han acabat les obres!!!!!

Ja era hora, i teniem unes ganes. Ahir divendres al vespre, va quedar quasi tot enllestit. Nomès queda per posar la porta, el radiador i el mirall. I com a mostra un parell de fotografies. La recapitulació de tot, ho faré quan estigui tot posat. De moment una mostra.

Arriba la pluja, la tan desitjada pluja

Ei, vinga. Que sembla que arriba la pluja!!!
Avui, s'ha confirmat que a partir d'aquesta matinada, la pluja visitarà Catalunya. Ja era hora. A veure si demà podem fer una revisió de tota la pluja caiguda. I posar fotos, si hi haguessin núvols i fenòmens prou interesants.

Apa, balleu la dança de la pluja, que ens convé remullar-nos. I no patiu, ja arribarà l'estiu i podrem anar a la platja. Salut

Josep

1er dia de platja de la temporada 2008

Doncs si, hem anat a la platja. Aprofitant que feia sol, una mica de brisa hem anat a la platja, la platja de la Barceloneta. I com jo ha pensat molta gent. Aixó si s'havia d'anar amb la crema protectora perque la brisa feia de filtre engany i com que no feia calor, no donava la sensació de que el sol cremés. Pero crema i molt.
Jo quan veig els estrangers, sobretot els del nord d'Europa, prenen el sol sense protecció, em fan venir esgarrifances. No he parlat amb cap d'ells pero no entenc perque prenen el sol sense posar-se crema protectora. I els veus venir una hora lluny, tan vermells, tan encesos. Pero jo no, no he pres el sol sense control. He estat be, fresquet i relaxat. La majoria de les persones estaven en silenci, com descansant i recuperant-se per afrontar la feina a partir de dilluns.

Nosaltres, es a dir, la Sílvia i jo, anem a la platja perque els rajos del Sol, ajudin a sintetitzar vitamina perque els ossos siguin mes resistents. No ho aconseguim gaire, perque els ossos continuen dèbils, però que per mi no sigui, que per nosaltres no sigui.

Apa, salut.

No m'agrada gens menjar. :-)

Avui, aprofitant que feia (i fa) un dia radiant, he sortit amb la Sílvia a fer unes tapes. Tenim la sort de a prop de casa gaudir d'un restaurant Sagardi. Quins pintxos, quins postres, quin servei. Ho varem descobrir fara uns mesos i de tant en tant cauen uns pintxos. Qui pot resistir-se a unes croquetes de pernil acabades de fer, unes xistorretes, pernil salat, hamburguesetes, ummm. I avui ens hem cruspit un postre d'aquells que feia temps que no tastavem. Unes tejas de Tolosa i dos tallats. Us animeu? No? Quant veieu la foto del postre, segur que hi aneu.


Per si us heu animat, aqui us deixo el web, perque podeu localitzar els restaurants mes propers a casa vostra.

BON PROFIT

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Dia 12

Avui, dijous dia del treballador, escric aquest post per informar sobre com van les obres de les nostres cambres de bany. Tants dies escrivint sobre aquest (i d'altres temes) per no continuar explicant més. No sembla que avanci massa la obra. I es que aquesta es la part més lenta. I no expliquem mes, fixeu-vos be en aquesta foto. Ja no posarem més fins que no estigui del tot acabat. Per fer mes impressió positiva.
Apa salut

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Desé dia

Ja es comença a veure forma. Avui dimarts, ja han començat a posar les rajoles a les parets, i ha avançat bastant. Jo crec que ja no queda gaire. Trigarà encara uns dies, potser una setmana més, pero ja creiem que la part més gran de posar rajoles acabara aviat. Queda, com deiem ahir, la part més lenta, que es fer el plat de dutxa.

Continuarem tenint paciència, que es la mare de la ciència.

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Nové dia

Avui ja ha finalitzat completament la obra de la primera cambra de bany. Amb la col.locació de la mampara. Ja s'ha acabat el dutxar-se mullant tot el terra.

I com veieu a la segona fotografia, les obres de la segona cambra de bany ja van una mica més avançades. Demà dimecres, crec que començaran a fer el plat de dutxa d'obra. Trigarà un parell de dies a estar fet, ja que es una obra d'art una mica especial: ha de tenir inclinació, portarà tela asfàltica, portarà paviment antilliscant. I una obra d'art com la remodelació d'aquesta cambra de bany necessita tranquilitat i bons aliments. Que estigui ben feta per la nostra comoditat.

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Quart i cinquè dia

Ahir i avui hi han hagut poques o minses diferències a la obra. Es un moment on tot es molt mes lent, ja que fer regates, posar canonades, sembla que no s'avanci gaire. I ara divendres tarda, en silenci (ja que el Celes no hi es) puc escriure i posar la darrera foto. Encara ens queden ben bé dues setmanes de feina, i a aquestes alcades ja es comença a tenir ganes de que l'obra s'acabi, perque encara que ho portem bastant bé, ja tenim ganes de que tot torni a la normalitat. Però com que nomes ens queda tenir paciència, doncs la tenim. I ja acabarà. De moment gaudirem del cap de setmana (demà dissabte es el meu aniversari).

Apa, fins aviat.

Josep

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Tercer dia

Ei, hola

avui no parlarem de les obres, bàsicament perque esta tot semblant a ahir. Només hi ha una petita diferència, que la porta d'accès es ja a partir d'avui mes ample. I com que no hi ha tema per parlar de les obres, parlarem de la diada de Sant Jordi que ha sigut avui, dimecres dia 23

Any rera any, aquesta diada, aquesta festa és un éxit. La gent, consum apart, demostra l'afecte per la persona o persones estimades, regalant llibres i roses. No hi ha persona que avui vagi sense rosa. Una festa de amor, de cultura i de natura sempre es d'agraïment celebrar.

I estava a tope de gent, com mostrem a la següent fotografia

I degut a la gran gentada, la compra de llibres ha sigut bona com cada any. Nosaltres voliem comprar un llibre i ens hem quedat amb les ganes, perque estava esgotat: El sorprendente viaje de Pomponio Flato de Eduardo Mendoza.
No importa, anirem la setmana vinent a comprar-lo. I amb mes tranquilitat, que avui circular pel Passeig de Gràcia o per Rambla de Catalunya amb la cadira de rodes era bastant "perillós"

I no vull tancar aquest post sense posar una foto d'amor, i afecte cap a la persona més important a la meva vida.

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Segon dia

Es avui, dimarts, el segon dia de les obres de la remodelació del segon lavabo. Realment va ja en marxa. Ja no tenim ni banyera ni wàter, ni la pica. Nomès queda un radiador, que serà eliminat en breu, les canonades al espai on hi havia la banyera i el mirall i les llums.

Avui el Celes, s'ha posat mans a la obra i ha fet una gran feina. Demà seran dos dies durs de idem, ja que toca treure el guix i aixó significa una polsaguera enooorme. Però demà es Sant Jordi i sortirem a comprar el llibre i la rosa. La meva dona es gran amant dels llibres i de les flors. O sigui que ja podem preparar un gerro i portar-lo a casa de la seva mare o la meva sogra, perque aqui morira ofegada la rosa, i no es plan, ja que ho faré amb tot el meu carinyo cap a ella i ha la rosa ha de durar el màxim possible. I el llibre per sempre.

Apa, salut i bona diada de Sant Jordi demà

Manos a la obra. Segon lavabo en marxa. Primer dia

Avui, dilluns dia 21 han començat les obres de la remodelació del 2on lavabo. En un dia, practicament s'ho ha carregat tot, jo crec que demà ja haurà canviat. Només mireu la diferencia entre abans i despres.
Sembla mentida com pot canviar un espai, una cambra. Demà, suposo que ja no hi haurà res.

Manos a la obra. Primer lavabo acabat

Bé, avui dia 18 han finalitzat la remodelació del lavabo petit que hem estat ensenyant aquests dies. Ha valgut la pena la espera, la setmaneta de feina, de pols, de escombrar, netejar.

Per dilluns, acabaran una petita cosa, posar els ulls de bou, i començaran la obra gran. Aquesta serà molt mes llarga perque apart de picar totes les rajoles, parets, treure sanitaris, han de fer mes ample la porta, posar una corredissa, fer un plat de dutxa d'obra, o sigui que tindrem dies de fer comentaris rera comentaris.
El lavabo que estan a punt de remodelar es mes complex perque s'ha d'adaptar perque la Sílvia, tingui mes facilitats per poder entrar mes còmodament que ara. Per exemple, la pica del lavabo no tindrà moble a sota per facilitar que es pugui acostar amb la cadira de rodes sense obstacles.

Apa salut

Tempesta

Avui hem tingut a Barcelona, un parell d'episodis de pluges, però sobretot el de la tarda ha sigut bastant fort i intens. Aquests episodis han deixat les portes obertes a que ens visitin més episodis, esperem que ens portin força aigua.
Jo he pogut recollir les fotos de la tempesta sencera.
Espero que ho gaudiu. Adéu. Fins demà

Per tenir més informació sobre les previsions meteorològiques, us adjunto tres webs indispensables:

Meteocat - Servei Meteorològic de Catalunya
Infomet - Universitat de Barcelona
Instituto Nacional de Meteorología

I si voleu veure la meva galeria de fotografies de Meteorologia, aqui les teniu

Galeria Fotogràfica Fenòmens atmosfèrics
Galeria Fotogràfica de la tempesta a Barcelona 17 d'abril de 2008

Que tingueu bon dia

Manos a la obra. Dia vuité

Encara no podem veure cap foto de la cambra de bany acabada, perque encara no tenim llum dins. Demà farà millor efecte, suposo que podreu esperar, perque demà hauria de estar tot posat al seu lloc: sanitaris, pica, aixetes,ulls de bou, miralls.

O sigui, que descanseu tranquils, que demà veurem veurem

Una abraçada a totes i tots.

Manos a la obra. Dia seté. Quasi quasi acabat

Be, com deia ahir, no posaré cap foto, perque la propera voldria que fos que el lavabo ja estigues finalitzat, i a més a més avui no hi ha llum a dins. I també esta ple de trastos, dins del plat de dutxa i no queda estétic. Queda pitjor que els altres dies. I a les alçades que estem ja toca veure'l tal com hauria de ser, acabat. La obra ha anat bastant ràpida.
Jo espero que divendres ja estigui acabat, tot posat. I serà aquell dia quan posaré les fotos definitives i començarem a fer el seguiment de l'altre remodelació.

Estic fet "caldo", no puc ni tinc mes idees per escriure. Fer una obra desgasta perque et modifica els hàbits diaris. No tenim taula ni cadires. Sort que tenim la connexió inalámbrica per poder estar en contacte per internet.

Be, demà mes.

Bona nit

Manos a la obra. Dia sisé. Ja agafa forma i color.

Ei, ja estem més a prop del final de la remodelació de la cambra de bany petita. Desprès vindrá el més complicat que serà remodelar la gran, pero aixó serà segurament la setmana vinent.
Ara centrem-nos en el que ens ocupa
Si comparem la foto d'ahir, veiem que ha canviat una mica. I ja estem més contents que ahir. Perque la vida amb una mica de color se sent diferent. Demà no posarem cap foto (si escriurem tranquils per explicar com va). I dijous posarem les fotos que esperem que estigui tot acabat.

Manos a la obra. Dia cinqué. Ja queda menys pel lavabo

Be, encara que a la foto no es vegi, ja queda molt menys. Ja estan posades les canonades, els cables de la llum, i segurament demà a la tarda ja començara a posar el revestiment a les parets. A veure si demà la foto canvia una mica, que ja es bastant monòton el que es veu.
Apa, que descanseu. Bona nit

Un bon lloc, un lloc perfecte

Per desestressar-nos de les obres del lavabo, ahir varem anar en plan "milionari". De tant en tant nosaltres ho recomanariem. Vam anar al piano-bar del Hotel Majestic. Bons còctels i bona música del pianista Sr. Joan Grau
No diem res més, proveu-ho. I ja ens explicareu. Una pista: mireu les fotos i veure-ho la nostra cara de satisfacció...
Ah, i accessible, sense barreres.

Manos a la obra. Dies tercer i quart.

Com que es dissabte i diumenge, les obres estan aturades. Fins dilluns, no hi haura activitat. Però tranquils, que publicarem d'altres coses.
Seguiu pendents.

Josep i Sílvia

Manos a la obra. Dia segon

Quina quantitat de brutícia, pero no dir una altre paraula. I es poca pel merder que es fa, el problema es que la transportem tant el paleta, com nosaltres mateixos, cadira de rodes inclosa, per la resta del pis. Pero no importa, perque ens hem de "familiaritzar" amb aquesta situació, que no ha fet més que començar. Jo crec que no ho recordarem quan estigui tot acabat. Però ara per ara, ens tocar treballar una mica més, netejant per sobre.
Ja ha avançat una mica més la obra, ja no tenim el plat de dutxa, ja tenim un parell de parets repasades amb ciment, i queden dues que no estaran fins que no instal.lin les canonades d'aigua i la nova instalació elèctrica. Despres tocarà picar sobre el terra, i posar totes les rajoles, tant de la paret com del terra.
I al ser divendres, el cap de setmana el gaudirem sortint de casa. I dilluns sant tornem-hi.
Que tingueu tots bon cap de setmana!!!!

Manos a la obra. Dia primer

Be, ara si que podem dir que han començat a remodelar les cambres de bany i tal com varem dir han començat per la més petita.
Com hem viscut la Sílvia i jo el dia d'avui?
Doncs amb paciència i tranquilitat. I aixó que el pum pum del martell ha sigut constant. Suposo que a mida que passin els dies no estarem tan tranquils, perque la brutícia que fa una obra es increïble. No ho sap ningú si no es viu. Pero per altre banda, l'home (El Celes) que fa la obra, treballa sense descans, suposem que anirà ràpid.
Ara son les 16:30 i no se sent gaire soroll. Deu estar recollint runa. A la nit podre explicar mes coses, i farem el resum definitiu del dia

Ara es divendres, i escric avui perque a la nit no vaig tenir forces (ni espai ho tenim tot recollit) despres de la "feina" d'anar capejant el temporal de la obra. Estem més tranquils (i no es que estem pas nerviosos). Es bó estar tranquil per afrontar amb força.
Ahir el Celes, va deixar el lavabo tal i com ho veieu a la foto, perque el guix (de color blanc a l'esquerra) li està donant bastants problemes, perque hi ha bastant gruix i fa una polsaguera al arrencar-lo que deu n'hi do. Avui creiem que ja ho haurà eliminat del tot, i podrà continuar, fent la nova instal.lació de llum, de canonades.
Fins a la propera "connexió" :-)

Josep i Sílvia

Manos a la obra. La nit abans

Aquesta nit es la anterior al començament de les obres que us comentàvem aquest matí. Ja hem recollit quasi tot, nomès queda una petita mostra de coses a recollir. Tot protegit amb plàstic, cartrons, capses tancades, la taula de l'ordinador canviada de lloc.
Demà tot encara estarà pitjor. Ja hauràn "trencat" el lavabo petit o la major part. Ja us explicarem.
Ens anem a dormir. Demà ens espera un dia de feina.

Manos a la obra

Aquest títol tan explícit es per explicar que demà dijous dia 10, comencen a casa nostra les obres de les cambres de bany. Les fem encara més accessibles. I tindreu i podreu veure com es va desenvolupant la mateixa. Anirem penjant dia a dia les modificacions i farem petites explicacions de com ho estem vivint.
De moment ho estem vivint de manera tranquila, sense presses però sense pauses. Ja hem recollit un munt de coses, objectes de dins dels lavabos i de la resta de la casa i aquesta nit procedirem a tapar els mobles, la TV, la taula. I a carregar les piles perque ens esperen unes tres setmanetes "durilles". Però s'ha de fer i no tenim altre sortida.
Perque tingueu material per mirar, us comencem a adjuntar les fotos actuals

Fotos abans de començar les obres. 9 d'abril de 2008

Des d'avui i fins el cap de setmana farà "Mal Temps"

Com explicava Tomàs Molina ahir, al espai del Temps a TV3, aquests dies fara mal temps. Mal temps perquè no hi ha previsió de que plogui al menys fins diumenge. Normalment diem mal temps, quan plou o quan no fa sol, però portem tans mesos i estem en una sequera preocupant que per aixó aquests dies que farà mal temps. Jo desitjo amb totes les meves forces que faci "bon temps" i ens remullem a gust - sense inundacions - per tenir aigua i no patir talls de subministrament.

Marxant una de barreres....

Una de les meves "reclamacions" a favor de les persones amb discapacitat sobre tot, es que es respectin i es faciliti la possibilitat de circular amb una cadira de rodes. A la meva ciutat, Barcelona (suposo que a d'altres també) les motos son una peça important dins de la circulació, pero hi han tantes que en ocasions, mes que facilitar, destorben. I que em respectin els que van en moto, ara ho explico. No s'ha de posar a tothom dins del mateix sac, pero la meva experiència de vianant i observador em mostra que les motos aparquen allà on volen, i sovint aparquen enganxades a les portes dels cotxes. Segurament, no hauran parat a pensar que les persones amb discapacitat i les que van en cadires de rodes, necessiten un espai prou ample per poder canviar de la cadira al cotxe. Si posem la moto davant la porta, malament anem. Llavors ens toca o pujar la persona pel cantó contrari, el de la calçada amb el corresponent perill, o moure el cotxe per pujar amb seguretat amb la corresponent molèstia per partida doble, per l'acompanyant i per la persona que va en cadira.
Ahir, divendres, vaig veure (i ho podreu veure a la foto) un usuari amb discapacitat que ha posat un rètol al vidre del seu cotxe fart d'aquesta situació. Jo fa dos anys que passo a peu pel carrer on està aparcat el cotxe i fins avui no ha posat l'avís el seu propietari. Deuria estar fins els co.... o els ova... (no se si es home o dona) d'aquesta situació. Em sembla be que es queixi. I hauriem de ser mes durs.
S'ha parlat molt de empatitzar, de posar-se en la pell del altre. Jo tinc una opinió al respecte. Que si, jo faria anar en cadira durant tres o quatre dies a aquestes persones que per exemple tapen les portes, perque entressin de cop dins la realitat. Potser pensareu que soc massa dur, pero m'agradaria que us trobessiu en la meva situació, a veure que pensàveu llavors. També ens varen donar molt la "pallisa" des de l'Ajuntament amb el tema Bicing, que si no es pot circular per la vorera, que no es pot aparcar als passos de vianants, paperes, arbres, senyals de trànsit. Però i de aparcar enganxadets a la porta dels cotxes? En parla algú, NOOOOO. Doncs nosaltres (el propietari del cotxe de la foto i jo SIIIII).

Apa, salut

Uff, sembla que tingui el bloc abandonat, pero no!!!!

Feia molt que no escrivia, des de Febrer del 2008, i no es que no volgués, es que no tenia temps. Massa coses a fer i poques hores; el dia no dona per a mes. Aprofito que ara estic més tranquilet per reflexionar sobre el dia d'avui i com ha anat la Setmana Santa, que de santa cada vegada te menys.
Avui, ha sigut un dia de retorn a la feina, desprès de cinc dies de minivacances: vaig plegar dimecres i no hem tornat fins avui dimarts. No he sortit de Barcelona, per falta de diners (ara us explico el perquè) i he aprofitat per veure a uns amics que feia temps que no veia i alguns s'han quedat fora perque no hem pogut coincidir i quedarem la setmana vinent.

Falta de diners? Diguem-ne que lo correcte es distribució dels diners d'un altre manera. Fem obres, remodelem les cambres de bany, les adaptem per a la meva dona, eliminem les barreres arquitectòniques. Adaptar un bany sempre es molt mes car que fer una obra sense adaptar-lo, perque hi han modificacions que requereixen una distribució diferent, mes temps i llògicament mes diners; els materials, a no ser que necessitis quelcom molt concret tenen un preu semblant, però la mà d'obra augmenta el pressupost. Però que li farem, sempre es una inversió en comoditat i salut. Ara estava pensant que tinc que fer fotos perque aviat faran obres i no tindrè cap més referència per mostrar l'abans i el desprès; així que m'en vaig càmera en mà i fer les fotos.
Fins aviat

Em volia anar a dormir aviat, pero per culpa d'una competició de vela a Palamós no puc

Em volia anar a dormir aviat, pero he rebut unes fotografies d'una persona de Palamós on fa ressó d'una queixa que afecta directament a les persones amb discapacitat. Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Palamós una competició de vela. I no han tingut d'altre ocurrència que ocupar les places d'aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Doncs molt malament, tant pels organitzadors com per la guàrdia municipal de la vila. Aquesta persona que ha enviat les fotos i la informació ens ha comentat que la guàrdia urbana ha fet cas omís de les advertències de les ocupacions indegudes. Ai, si haguès aparcat un cotxe fora de la organització i participació de la cursa. La grua ja hauria actuat.
L'altre parlavem en el foro de La Vanguardia, Sociedad y discapacidad, sobre el tema de les barreres mentals, es a dir, les dificultats que trobem les persones amb discapacitat per la insensibilitat de les persones que no pateixen cap discapacitat. Es parlava d'aparcaments ocupats per conductors que no haurien d'aparcar. Per desgràcia, aquestes situacions i d'altres es repeteixen sovint. Ja es hora de que aixó canviï.
Us adjunto un vincle amb les fotografies.

Violència gratuïta?

Vaja, ahir i avui he vist unes noticies que m'han tret els pocs pèls que em queden al cap. Ja havia vist actuacions violentes i enregistrades en video, però les que he vist aquest cap de setmana no s'haurien de tornar a repetir. Alumnes agredint al seu professor amb una violència molt intensa. Que està passant a la societat?. Jo no crec que tot el jovent sigui així, no se si es que la possibilitat de que es pugui veure inmediatament les seves "actuacions" fan que augmenti la seva valentia, pero no es normal.

Ha sigut potser aquesta notícia, al marge de la arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona, una de les que més m'ha copsat. Jo recordo quan era jove, no hi havia aquesta violència gratuïta que hi ha ara. O potser ara es veu més perque vivim en una època multimedia, i es fàcil, enregistrar-lo tot en video i penjar-lo a qualsevol plataforma per internet. Però aixó nomès es el mitjà, perque el rerafons es molt més complicat, o vaja jo no ho entenc. La educació es molt important, i com a educació no entenc donar al fill tot el que vol, o portar-lo a la millor escola. A un fill se li ha de fer entendre que el respecte mutu es un dels principals punts de la educació. Amb aquest respecte guanyat per les dues parts, no hi havia d'haver-hi violència. A mi s'em va ensenyar que parlant i dialogant s'obtenen mes coses que no pas sent agressiu. I ara que sóc adult, em funciona la mar de bé. Tinc una vida molt plàcida, molt tranquila i molt plena.
Que penseu?

Ni rastre de pluja

Uff!! Avui he vist la previsió meteorològica per als propers dies, i de moment de pluja res de res. L'anticicló el tenim quasi a sobre i no deixa que les pertorbacions atlàntiques i les mediterrànies ens "visitin". Sembla ser (pero encara queda molt) que cap a mitjans de la setmana vinent, podriem començar a rebre pluges. Tant de bó fos així. També hem de tenir en compte que el mes de febrer es una mica "caòtic", perquè pot fer "caloreta" o nevar. Recordeu el 29 de febrer de 2004. Va nevar a Barcelona Ciutat.

Esperem obrir aviat el paraigua.

Sobre les barreres arquitectòniques

Avui degut a una participació en un foro de La Vanguardia, Sociedad y discapacidad he estat pensant sobre aquest tema, barreres arquitectòniques. Normalment les persones que estem vinculades a la discapacitat estem bastant pendents de les barreres que ens posen, no gaires, però de tant en tant algunes. Dins d'aquest foro de La Vanguardia, s'ha fet esment a barreres mentals, les més dificils de eliminar. Jo visc la experiència dins de la ciutat de Barcelona, on moltes persones van amb pressa i amb estrès. Es molt difícil combinar que tots convisquem amb comoditat. També una altre barrera mental, es que no es te la consciència necessària per fer be les coses. M'he arribat a trobar una estació de metro on s'ha posat ascensors i les portes d'accès a les andanes son tan estretes que una cadira de rodes petita no passava. Realment qui va "adaptar" la estació va posar-se en la nostre pell. No del tot

Cotxes, peatons, bicicletes, persones que van en cadira de rodes, invidents, sords. Dificil combinació, pero no impossible. Jo em queixo dels conductors que dificulten l'accès amb facilitats a persones que com la meva dona van en cadira de rodes, aparquen a les places reservades sense tenir motiu, o a les voreres. Jo faria que per una temporada aquesta persona insolidària es posés a la nostra pell, li faria anar en cadira de rodes perque sapiguès que se sent quant no et facilitan la "feina".
Tenim tal volum de moviment dins d'aquesta ciutat que potser no es pot controlar tot, pero sisplau, perque no ens fan la vida una mica més fàcil? Pensin un moment abans de aparcar on no toca, empatitzin. Els hi agrairem.

Al marge dels cotxes les motos també son una font important d'obstacles, no entenc aquesta situació d'aparcar les motos enganxades a la porta del cotxe. La normativa respecte al aparcament de bicicletes està molt clara, (no es pot aparcar a fanals, o papereres...) pero a vegades no es compleix; serveix aquesta normativa per a les motos? Buscaré la normativa a veure si trec l'aigua clara. De moment com a mostra un botó