Ahir, vaig estar veient un programa de TV a la noche temática de la 2 on s'explicava la vida d'una nena amb un altre malaltia minoritaria, no se si ho vareu veure però a mi em va agradar molt, com estava enfocat, res des del punt de vista lacrimògen, al contrari, donant un punt de vista molt positiu, dintre de la positivitat que es pot tenir quan un te una malaltia minoritaria. Tot s'ha de dir que la Kenadie (la protagonista de la història) era bastant alegre. La preocupació dels pares era saber que li pasarà a la Kenadie quan sigui més gran, quines dificultats físiques tindrà quan creixi. Però no us explico res més. us convido a veure el video perque vosaltres mateixos penseu.
http://documentales.tv-on.es/ciencia/historias-de-vida-increiblemente-pequena/
Reflexionant sobre la vida futura de la Kenadi, enllaço amb d'altres temes que tenen relació. Segurament la Kenadi tindrà una discapacitat, potser no caminarà gaire o necesitarà una sèrie d'atencions que una persona "normal" no necesitarà. Per exemple, jo hi ha situacions que no entenc, i per centrar-me en una, comentaré una relacionada amb el turisme. Dies enrera llegia al suplement dominical de La Vanguardia, un article sobre hotels amb encant, i em va sobtar apart de que no es feia cap menció a cap adaptació per a persones amb minusvàlua, i que un dels hotels tenia rampa pero (sempre hi ha un però) el material que envoltava el terra era grava. La grava és per si no ho sabeu uns dels materials "enemics" de les cadires de rodes, les rodes petites s'enganxen molt. Jo que he voltat bastant per cases de turisme rural m'he trobat que en alguna, tenen grava perque segons m'han dit que tenir grava fa mes rural la casa i l'ambient. Jo no se si realment es que pensen aixó o que la grava surt més económica de mantenir que altres materials pero per cadires de rodes, es fatal.
Encara hem d'apendre a equilibrar i donar oportunitats a tothom. Tothom vol gaudir de la millor manera possible el seu temps lliure, les seves vacances. Tenim per exemple dues opcions si ens trobem un ambient com en aquest hotel que us comentava (o no anar-hi - ni parlar-ne -)o apropar-se amb el cotxe, la qual cosa em disgusta bastant. No seria millor haver fet un petit caminet de fusta? Jo us adjunto una foto del hotel perque veieu el que dic.
També he quedat a vegades sorprés amb reaccions de certes cases de turisme rural. Jo recordo una conversa que vaig mantenir amb les persones responsables de una casa de turisme rural a Borredà, que em deien que si, que tenien una habitació adaptada per a minusvàlids, però només amb un llit individual, amb cambra de bany, a planta baixa, però nomès amb un llit. Al preguntar-li si es podria posar un altre llit (perque en el nostre cas, som dues persones les que convivim plegades) em varen dir que no, que no havia possibilitat. Jo els hi vaig preguntar, pero es per problemes d'espai? Perque una habitació adaptada i mancada d'espai no em quadrava. No, no va ser la resposta, tenim espai. Llavors? els vaig dir jo. I al final suposo perque no savien com sortir-se'n em varen dir que aquesta habitació havien pensat en posar-la perque si amb la familia venia un nen o un adolescent que tingues intimitat i pogués estar sol. Chapeau aquesta resposta. Aixó demostra que la sensibilitat la tenen a nivell 0. Doncs jo, que tinc un web on especifico quines opcions te una persona amb discapacitat per fer turisme, aquesta casa s'ha quedat fora. I crec que sensibilitats al marge, tenir una reacció com aquesta no es massa favorable sobretot quan acabes d'obrir el negoci i necessites publicitat. Ells mateixos.
