Em volia anar a dormir aviat, pero per culpa d'una competició de vela a Palamós no puc

Em volia anar a dormir aviat, pero he rebut unes fotografies d'una persona de Palamós on fa ressó d'una queixa que afecta directament a les persones amb discapacitat. Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Palamós una competició de vela. I no han tingut d'altre ocurrència que ocupar les places d'aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda. Doncs molt malament, tant pels organitzadors com per la guàrdia municipal de la vila. Aquesta persona que ha enviat les fotos i la informació ens ha comentat que la guàrdia urbana ha fet cas omís de les advertències de les ocupacions indegudes. Ai, si haguès aparcat un cotxe fora de la organització i participació de la cursa. La grua ja hauria actuat.
L'altre parlavem en el foro de La Vanguardia, Sociedad y discapacidad, sobre el tema de les barreres mentals, es a dir, les dificultats que trobem les persones amb discapacitat per la insensibilitat de les persones que no pateixen cap discapacitat. Es parlava d'aparcaments ocupats per conductors que no haurien d'aparcar. Per desgràcia, aquestes situacions i d'altres es repeteixen sovint. Ja es hora de que aixó canviï.
Us adjunto un vincle amb les fotografies.

Violència gratuïta?

Vaja, ahir i avui he vist unes noticies que m'han tret els pocs pèls que em queden al cap. Ja havia vist actuacions violentes i enregistrades en video, però les que he vist aquest cap de setmana no s'haurien de tornar a repetir. Alumnes agredint al seu professor amb una violència molt intensa. Que està passant a la societat?. Jo no crec que tot el jovent sigui així, no se si es que la possibilitat de que es pugui veure inmediatament les seves "actuacions" fan que augmenti la seva valentia, pero no es normal.

Ha sigut potser aquesta notícia, al marge de la arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona, una de les que més m'ha copsat. Jo recordo quan era jove, no hi havia aquesta violència gratuïta que hi ha ara. O potser ara es veu més perque vivim en una època multimedia, i es fàcil, enregistrar-lo tot en video i penjar-lo a qualsevol plataforma per internet. Però aixó nomès es el mitjà, perque el rerafons es molt més complicat, o vaja jo no ho entenc. La educació es molt important, i com a educació no entenc donar al fill tot el que vol, o portar-lo a la millor escola. A un fill se li ha de fer entendre que el respecte mutu es un dels principals punts de la educació. Amb aquest respecte guanyat per les dues parts, no hi havia d'haver-hi violència. A mi s'em va ensenyar que parlant i dialogant s'obtenen mes coses que no pas sent agressiu. I ara que sóc adult, em funciona la mar de bé. Tinc una vida molt plàcida, molt tranquila i molt plena.
Que penseu?

Ni rastre de pluja

Uff!! Avui he vist la previsió meteorològica per als propers dies, i de moment de pluja res de res. L'anticicló el tenim quasi a sobre i no deixa que les pertorbacions atlàntiques i les mediterrànies ens "visitin". Sembla ser (pero encara queda molt) que cap a mitjans de la setmana vinent, podriem començar a rebre pluges. Tant de bó fos així. També hem de tenir en compte que el mes de febrer es una mica "caòtic", perquè pot fer "caloreta" o nevar. Recordeu el 29 de febrer de 2004. Va nevar a Barcelona Ciutat.

Esperem obrir aviat el paraigua.

Sobre les barreres arquitectòniques

Avui degut a una participació en un foro de La Vanguardia, Sociedad y discapacidad he estat pensant sobre aquest tema, barreres arquitectòniques. Normalment les persones que estem vinculades a la discapacitat estem bastant pendents de les barreres que ens posen, no gaires, però de tant en tant algunes. Dins d'aquest foro de La Vanguardia, s'ha fet esment a barreres mentals, les més dificils de eliminar. Jo visc la experiència dins de la ciutat de Barcelona, on moltes persones van amb pressa i amb estrès. Es molt difícil combinar que tots convisquem amb comoditat. També una altre barrera mental, es que no es te la consciència necessària per fer be les coses. M'he arribat a trobar una estació de metro on s'ha posat ascensors i les portes d'accès a les andanes son tan estretes que una cadira de rodes petita no passava. Realment qui va "adaptar" la estació va posar-se en la nostre pell. No del tot

Cotxes, peatons, bicicletes, persones que van en cadira de rodes, invidents, sords. Dificil combinació, pero no impossible. Jo em queixo dels conductors que dificulten l'accès amb facilitats a persones que com la meva dona van en cadira de rodes, aparquen a les places reservades sense tenir motiu, o a les voreres. Jo faria que per una temporada aquesta persona insolidària es posés a la nostra pell, li faria anar en cadira de rodes perque sapiguès que se sent quant no et facilitan la "feina".
Tenim tal volum de moviment dins d'aquesta ciutat que potser no es pot controlar tot, pero sisplau, perque no ens fan la vida una mica més fàcil? Pensin un moment abans de aparcar on no toca, empatitzin. Els hi agrairem.

Al marge dels cotxes les motos també son una font important d'obstacles, no entenc aquesta situació d'aparcar les motos enganxades a la porta del cotxe. La normativa respecte al aparcament de bicicletes està molt clara, (no es pot aparcar a fanals, o papereres...) pero a vegades no es compleix; serveix aquesta normativa per a les motos? Buscaré la normativa a veure si trec l'aigua clara. De moment com a mostra un botó